Veure
fa uns mesos els treballadors del Gran Teatre del Liceu manifestant-se a les
Rambles contra d’un Expedient de Regulació d’Ocupació és una de les imatges més
sorprenents que ens deixa la crisi aquest 2012. Un dels símbols més emblemàtics
de la cultura i del poder de l’alta burgesia catalana, que ha resistit guerres,
atemptats i incendis, perilla ara per la brutal tisorada que les
administracions públiques han fet en l’àmbit de la cultura, fins el punt que gairebé
ningú s’atreveix a teoritzar sobre el seu futur. Qui sí s’atreveix a fer-ho és
Manuel Martínez, tramoista i president del comitè d’empresa del Liceu, i la
seva predicció no és gens engrescadora. “El Liceu no se’n sortirà sol i les
institucions no ens ajudaran fins que vegin que hem de tancar”, es lamenta.
Encara
que de cara a la galeria el Liceu conserva el seu pedigrí cultural, els
problemes econòmics i els conflictes laborals fa temps que s’arrosseguen. El
2009, coincidint amb l’inici de les retallades, el seu director, Joan Francesc
Marco, ja no es vanta públicament de la bona situació financera del teatre i un
any després autoritza el primer ERO que deixa 24 treballadors sense feina. La
decisió de la Generalitat de retallar un milió i mig d’euros del pressupost
destinat al Liceu per al 2012 dispara totes les alarmes i precipita la
presentació, el 14 de febrer passat, d’un nou expedient d’ocupació temporal que
afecta el 90% de la plantilla, uns 365 treballadors. En queden exclosos la
direcció executiva i una part d’administració. “Ens vam assabentar que s’havia
presentat l’expedient per la premsa. Vam estar setmanes intentant parlant amb
ells i al final ens van dir que tot era mentida”, explica Martínez.
Després
de setmanes de negociacions, la direcció del Liceu retira l’ERO a canvi que els
treballadors renunciïn a la paga de juny i a altres drets, i acceptin descomptar-se
un percentatge de cada nòmina fins a compensar el milió i mig que ha deixat
d’invertir el govern català. El comitè reclama sense èxit tenir accés a les
nòmines de tot el personal per controlar si el descompte també s’aplica als
sous de la direcció. “La gent ha de saber que malgrat els problemes econòmics
d’una institució pública com és el Liceu, el sou de Marco és de 160.000 euros
l’any i que els onze membres que formen la cúpula directiva guanyen entre
80.000 i 100.000 euros l’any. A més, hi ha molts càrrec doblats i un 44% de
l’administració té un càrrec”, recorda Martínez.
Pocs
mesos després i aprofitant l’arribada de les vacances d’estiu, l’empresa
vulnera l’acord firmat amb el comitè d’empresa i a finals d’aquest juliol acomiada
setze treballadors més adduint que no estan contents amb el seu rendiment. Se’n
van al carrer onze músics de l’orquestra, dos cantants del cor i tres tècnics
d’escenari.
La
retallada pública és un fet inqüestionable. El Gran Teatre del Liceu rep
subvencions del govern central, la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de
Barcelona, i aquest any ha perdut uns catorze milions d’euros respecte al pressupost
del 2009. La tisorada més bèstia, però, ha vingut de la mà del govern central,
que és qui més diners ha aportat fins ara a les arques del teatre. El govern
Zapatero va decidir l’any 2010 retallar el pressupost per al Liceu un 30% en
tres anys. A aquesta reducció, s’afegeix ara la decisió del govern Rajoy de
retallar un 33% més la partida, fet que significarà que a partir del 2013, el
Liceu rebrà de l’Estat un 63% menys de diners.
Segons
explica Martínez, a aquesta important reducció de pressupost públic s’ha
d’afegir una mala gestió interna que ha portat, per exemple, a canviar de
director de màrqueting tres vegades en poc temps, a reduir el personal fins el
punt de posar en perill la qualitat del servei i a quedar-se sense solista de
clarinet. “En el cas de la gestió interna, s’han perdut dos milions i mig
d’euros, sobretot pel que fa ingressos de mecenatge i de venda directa en
taquilla. A això s’haurà d’afegir ara el perjudici per l’augment de l’IVA”,
argumenta. Amb aquest panorama, de ben poc servirà llogar el teatre a 30.000
euros a cantants que habitualment no formen part de la programació clàssica,
com Isabel Pantoja o Julio Iglesias.
Tanmateix,
a parer del president del comitè d’empresa, la situació més kafkiana es viu
entre els mateixos treballadors del Liceu, que estan dividits. Al teatre hi ha
quatre col·lectius de treballadors representats per diferents sindicats. El cor
i l’orquestra estan controlats pel SICAP, un sindicat que agrupa professionals
de la música, i l’UGT; mentre que administració i escenari està sota la batuta
de la CGT. “No tenim cap força per negociar, tenim caducat el conveni des del
2008 i no tenim ni un cor ni una orquestra de primera per falta de gent. Som
pocs i mal avinguts i no descarto que acabin externalitzant serveis”, conclou
pessimista.
Contraportada de la revista Carrer del desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada