dimecres, 22 de maig del 2013

Un any més sense plaça André Malraux




Entre l’Arc del Triomf i l’estació del Nord, la plaça André Malraux ha suportat més de cinc anys d’obres per fer l’intercanviador entre les estacions de tren i metro i la d’autobusos. Tot i haver estat lloc de trobada emblemàtic per als veïns de Fort Pienc, la degradació continua i el seu arranjament no està previst fins al 2014

La plaça André Malraux sembla la Ventafocs del conte. Discretament amagada entre un passeig monumental -l’Arc del Triomf i el passeig de Lluís Companys-, un parc -el de l’Estació del nord-, i dues infraestructures essencials -l’estació de metro i rodalies d’Arc del Triomf i l’estació d’autobusos-, la plaça ha estat durant més de cinc anys la víctima col·lateral de les obres de construcció d’un intercanviador subterrani. La falta de pressupost i, sobretot, el debat sobre quina administració és la responsable de la seva reurbanització han acabat convertint aquest espai emblemàtic per als veïns del barri de Fort Pienc en una superfície erma de formigó i brutícia, lloc de trobada de persones sense sostre i de lladregots.

La plaça ocupa una superfície quasi triangular entre l’avinguda de Vilanova, la carretera de Ribes i els carrers Nàpols i Roger de Flor. Res queda del que abans era una de les zones verdes preferides del barri per la seva proximitat als edificis, amb zona de jocs infantils, bancs i una frondosa vegetació que incloïa una seixantena llarga d’arbres, entre els quals destacaven cinc ombú, uns peculiars arbres coneguts com a pota d’elefant. Actualment, amb prou feines sobreviuen una desena d’arbres a la banda del carrer Nàpols i una solitària font. La resta de l’espai és una superfície elevada de formigó encerclada per una tanca de plàstic, amb uns respiradors que sobresurten al bell mig de la plaça i un mur d’un metre d’alçada al llarg de l’avinguda Vilanova per compensar el desnivell.

Una obra molt complexa
Les obres de remodelació de l’estació d’Arc del Triomf, que enllaça rodalies amb la línia 1 del metro, i de construcció de l’intercanviador, que connecta subterràniament l’estació de la Renfe amb la terminal d’autobusos de l’estació del Nord, van començar l’any 2007 després d’anys de reivindicació veïnal per dignificar la zona. El projecte era complex perquè s’havien d’engrandir i unificar les estacions de tren –molt deteriorada- i de metro –la més antiga de la ciutat- per acollir el creixent volum d’usuaris, i al mateix temps s’havia de facilitar l’accés als vestíbuls eliminant al màxim les interminables escales i instal·lant-hi escales mecàniques i ascensors. L’encarregat de les obres era la conselleria de Política Territorial i el cost previst era d’uns 30 milions d’euros.

Tot i que la Generalitat havia calculat finalitzar les obres el 2009, l’acabament de la primera fase no va culminar fins al setembre del 2010. La segona fase, la que contemplava la construcció d’un nou vestíbul i dos accessos a l’estació sota la mateixa plaça, no es va acabar fins a la tardor del 2012. Malgrat la complexitat de l’obra en qüestió, el que curiosament més maldecaps està donant ara als veïns de Fort Pienc és el que en principi resultaria més fàcil de fer: l’arranjament de la plaça. I això no és només per la mala sort d’haver coincidit en el temps amb la crisi. També té molt a veure el fet que ni l’Ajuntament ni la Generalitat se’n volen fer responsables. “La remodelació és una reivindicació prioritària per al barri, però des del districte ens diuen que l’encarregat de fer-ho és GISA i sabem que la Generalitat no té ni un euro”, explica el secretari de l’Associació de Veïns del Fort Pienc, Joaquim Mallén. La proposta veïnal és que el consistori arregli la plaça i passi la factura a la Generalitat. “Ens han dit que ho estudiaran però probablement fins a l’any que ve no es podrà fer res”, explica Mallén.

L’hotel de luxe, paralitzat
Però el culebrot no s’acaba aquí. Entre l’estació de metro i tren d’Arc del Triomf i la plaça André Malraux hi ha un solar destinat a un hotel de cinc estrelles que s’hauria d’haver començat a construir l’any 2008. El projecte, de l’equip d’arquitectes de Xavier Claramunt i encarregat per la cadena Hotusa, inclou la construcció d’un hotel de dues alçades, amb nou plantes en la banda que dóna a l’avinguda de Vilanova i sis més a la banda del carrer Roger de Flor, però no s’hi ha posat ni la primera pedra. La raó del nou endarreriment és el recurs contra el projecte que ha presentat la finca del carrer Roger de Flor més pròxima al futur hotel. Els veïns d’aquesta finca han denunciat que l’edifici els taparà les vistes que tenen des de les finestres de la seva paret mitjanera.


                          La vergonyosa cacera a l’immigrant

Tret dels veïns del barri de Fort Pienc i dels usuaris de les estacions pròximes, pocs barcelonins sabien que la ciutat havia dedicat una plaça al novel·lista i intrèpid aventurer francès André Malraux fins el 16 d’agost del 2001, quan la policia nacional va acorralar i detenir un nombrós grups d’immigrants –la majoria subsaharians sense regularitzar- que hi dormien al ras des de feia dies. La brutal càrrega policial i la posterior persecució i detenció dels immigrants pels carrers dels voltants de la plaça com si d’una cacera humana es tractés és un dels episodis més vergonyosos de la història recent de la ciutat.

Els immigrants s’havien concentrat en la plaça André Malraux després d’haver estat desallotjats de la plaça Catalunya per la Guàrdia Urbana seguint les directrius de l’aleshores alcaldessa accidental d’ICV-EUiA, Imma Mayol. El consistori havia adduït “problemes d’insalubritat i d’incivisme” per justificar el desallotjament, ja que la majoria dels acampats hi pernoctaven des de feia setmanes i havien convertit la cèntrica plaça en un espai degradat que gairebé ningú s’atrevia a creuar. Mayol va ser molt criticada i l’ordre de desallotjament de la plaça Catalunya va portar els immigrants a la plaça André Malraux perquè ningú els va oferir cap alternativa a la de malviure al carrer. La majoria dels detinguts van ser traslladats a la comissaria de la Verneda com a pas previ a la seva repatriació.

Publicat a la revista Carrer (22 de maig del 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada