Entre l’Arc del Triomf i l’estació del Nord, la
plaça André Malraux ha suportat més de cinc anys d’obres per fer
l’intercanviador entre les estacions de tren i metro i la d’autobusos. Tot i
haver estat lloc de trobada emblemàtic per als veïns de Fort Pienc, la
degradació continua i el seu arranjament no està previst fins al 2014
La plaça André Malraux sembla la Ventafocs del
conte. Discretament amagada entre un passeig monumental -l’Arc del Triomf i el passeig
de Lluís Companys-, un parc -el de l’Estació del nord-, i dues infraestructures
essencials -l’estació de metro i rodalies d’Arc del Triomf i l’estació
d’autobusos-, la plaça ha estat durant més de cinc anys la víctima col·lateral de
les obres de construcció d’un intercanviador subterrani. La falta de pressupost
i, sobretot, el debat sobre quina administració és la responsable de la seva
reurbanització han acabat convertint aquest espai emblemàtic per als veïns del
barri de Fort Pienc en una superfície erma de formigó i brutícia, lloc de
trobada de persones sense sostre i de lladregots.
La plaça ocupa una superfície quasi triangular
entre l’avinguda de Vilanova, la carretera de Ribes i els carrers Nàpols i
Roger de Flor. Res queda del que abans era una de les zones verdes preferides
del barri per la seva proximitat als edificis, amb zona de jocs infantils,
bancs i una frondosa vegetació que incloïa una seixantena llarga d’arbres,
entre els quals destacaven cinc ombú, uns peculiars arbres coneguts com a pota
d’elefant. Actualment, amb prou feines sobreviuen una desena d’arbres a la
banda del carrer Nàpols i una solitària font. La resta de l’espai és una superfície
elevada de formigó encerclada per una tanca de plàstic, amb uns respiradors que
sobresurten al bell mig de la plaça i un mur d’un metre d’alçada al llarg de
l’avinguda Vilanova per compensar el desnivell.
Una
obra molt complexa
Les obres de remodelació de l’estació d’Arc del
Triomf, que enllaça rodalies amb la línia 1 del metro, i de construcció de
l’intercanviador, que connecta subterràniament l’estació de la Renfe amb la
terminal d’autobusos de l’estació del Nord, van començar l’any 2007 després
d’anys de reivindicació veïnal per dignificar la zona. El projecte era complex
perquè s’havien d’engrandir i unificar les estacions de tren –molt deteriorada-
i de metro –la més antiga de la ciutat- per acollir el creixent volum
d’usuaris, i al mateix temps s’havia de facilitar l’accés als vestíbuls
eliminant al màxim les interminables escales i instal·lant-hi escales
mecàniques i ascensors. L’encarregat de les obres era la conselleria de
Política Territorial i el cost previst era d’uns 30 milions d’euros.
Tot i que la Generalitat havia calculat finalitzar
les obres el 2009, l’acabament de la primera fase no va culminar fins al
setembre del 2010. La segona fase, la que contemplava la construcció d’un nou
vestíbul i dos accessos a l’estació sota la mateixa plaça, no es va acabar fins
a la tardor del 2012. Malgrat la complexitat de l’obra en qüestió, el que
curiosament més maldecaps està donant ara als veïns de Fort Pienc és el que en
principi resultaria més fàcil de fer: l’arranjament de la plaça. I això no és
només per la mala sort d’haver coincidit en el temps amb la crisi. També té
molt a veure el fet que ni l’Ajuntament ni la Generalitat se’n volen fer
responsables. “La remodelació és una reivindicació prioritària per al barri,
però des del districte ens diuen que l’encarregat de fer-ho és GISA i sabem que
la Generalitat no té ni un euro”, explica el secretari de l’Associació de Veïns
del Fort Pienc, Joaquim Mallén. La proposta veïnal és que el consistori arregli
la plaça i passi la factura a la Generalitat. “Ens han dit que ho estudiaran
però probablement fins a l’any que ve no es podrà fer res”, explica Mallén.
L’hotel de
luxe, paralitzat
Però el culebrot no s’acaba aquí. Entre l’estació
de metro i tren d’Arc del Triomf i la plaça André Malraux hi ha un solar
destinat a un hotel de cinc estrelles que s’hauria d’haver començat a construir
l’any 2008. El projecte, de l’equip d’arquitectes de Xavier Claramunt i
encarregat per la cadena Hotusa, inclou la construcció d’un hotel de dues
alçades, amb nou plantes en la banda que dóna a l’avinguda de Vilanova i sis
més a la banda del carrer Roger de Flor, però no s’hi ha posat ni la primera
pedra. La raó del nou endarreriment és el recurs contra el projecte que ha
presentat la finca del carrer Roger de Flor més pròxima al futur hotel. Els
veïns d’aquesta finca han denunciat que l’edifici els taparà les vistes que
tenen des de les finestres de la seva paret mitjanera.
La vergonyosa
cacera a l’immigrant
Tret dels veïns del barri de Fort Pienc i dels
usuaris de les estacions pròximes, pocs barcelonins sabien que la ciutat havia
dedicat una plaça al novel·lista i intrèpid aventurer francès André Malraux
fins el 16 d’agost del 2001, quan la policia nacional va acorralar i detenir un
nombrós grups d’immigrants –la majoria subsaharians sense regularitzar- que hi
dormien al ras des de feia dies. La brutal càrrega policial i la posterior
persecució i detenció dels immigrants pels carrers dels voltants de la plaça com
si d’una cacera humana es tractés és un dels episodis més vergonyosos de la
història recent de la ciutat.
Els immigrants s’havien concentrat en la plaça
André Malraux després d’haver estat desallotjats de la plaça Catalunya per la
Guàrdia Urbana seguint les directrius de l’aleshores alcaldessa accidental
d’ICV-EUiA, Imma Mayol. El consistori havia adduït “problemes d’insalubritat i
d’incivisme” per justificar el desallotjament, ja que la majoria dels acampats
hi pernoctaven des de feia setmanes i havien convertit la cèntrica plaça en un
espai degradat que gairebé ningú s’atrevia a creuar. Mayol va ser molt
criticada i l’ordre de desallotjament de la plaça Catalunya va portar els
immigrants a la plaça André Malraux perquè ningú els va oferir cap alternativa
a la de malviure al carrer. La majoria dels detinguts van ser traslladats a la
comissaria de la Verneda com a pas previ a la seva repatriació.
Publicat a la revista Carrer (22 de maig del 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada