El gran pastís urbanístic de les Glòries

Les Glòries del disseny/Cristina Palomar

Ja és una casualitat que el mateix dia que comencen les obres per desmuntar el nus de les Glòries es faci públic que la torre Agbar es convertirà en un hotel de 5 estrelles. Tanmateix, només cal ser una mica mal pensada per lligar caps: en una Barcelona amb les costures a punt de petar pel turisme, el trasllat dels vells Encants ha desencallat un projecte urbanístic de grans dimensions que treurà pressió al centre de la ciutat. En pocs anys, els descampats que envolten les Glòries i s'allarguen fins a Marina seran història. I el sorprenent camp de blat entre Gran Via i la Diagonal també.

L'aposta reiterada de les institucions municipals per un model de ciutat basat només en el turisme és diner fàcil avui, però té els seus riscos perquè obliga Barcelona a reinventar-se constantment per seguir sent atractiva al foraster. La proposta socialista de reurbanitzar la llunyana zona del Fòrum i convertir-la en un nou espai de centralitat de la ciutat aprofitant la proximitat de la platja i ignorant les realitats socials dels barris que l'envolten ha demostrat ser un fracàs estrepitós.

En canvi, el projecte urbanístic de les Glòries -heredat per Xavier Trias de Jordi Hereu, tot i que CiU també n'ès responsable perquè el va recolzar- és una aposta quasi segura: està relativament a prop del centre històric de la ciutat, ben comunicada amb transport públic, envoltada de zones verdes i equipaments culturals, i amb un teixit urbà consolidat des de fa dècades. En resum, un gran atractiu per al turisme "de qualitat" que vol CiU: aquell que s'allotja en cadenes com el Hyatt, deixa propines de 50 euros i buida les botigues del Passeig de Gràcia.

Un dels errors recurrents dels alcaldes de Barcelona és oblidar-se que, a banda d'una màquina de diners, la ciutat no és res sense els seus ciutadans. L'aposta urbanística basada en hotels i pisos del Fòrum es va fer d'esquenes als veïns del Poblenou i de Sant Adrià del Besòs. Tanmateix, si CiU pretén fer el mateix a les Glòries, ho tindrà difícil perquè les associacions de veïns dels barris que envolten aquest nus viari tenen molt clar que l'espai ha de ser per als barcelonins. De fet, fa més de sis anys que hi treballen agrupats sota el nom de Compromís per Glòries.

Les obres a la zona duraran anys i afectaran al Poblenou, Fort Pienc, Clot-Camp de l'Arpa i Sagrada Família, tots barris molt bregats en conflictes i acostumats a plantar cara al govern de la ciutat de torn quan convé. El setembre passat, els veïns van impulsar un procés participatiu per recollir les demandes que han presentat als 10 equips d'arquitectes que s'han presentat a concurs. Més comerç de proximitat, prohibició de més centres comercials, més equipaments de barri i un 40% mínim d'habitatge de protecció social són algunes de les moltes reclamacions.

Mentrestant, alguns intents de l'Ajuntament de tirar pel dret han disparat les alarmes als barris sobre què entén el consistori per participació ciutadana. És el cas dels veïns del carrer Castillejos, que han vist com s'han desestimat les més de 200 al·legacions contra el mur que els construiran davant dels portals de casa per salvar el desnivell que provoca el calaix del tren de l'avinguda Diagonal. La raó és que cap de les alternatives respecta la trama de l'Eixample.

El febrer de l'any que ve se sabrà quin és el projecte guanyador de les Glòries i si els més de sis anys de tira i afluixa amb l'Ajuntament de Barcelona per recuperar aquest gran espai oblidat han servit d'alguna cosa.