Barcelona
és una ciutat tan moderna que, per tenir, fins i tot té un protocol de dol que
marca les directrius a seguir en cas de morts de dones per violència de gènere.
El document, elaborat amb entitats que lluiten contra la violència masclista,
inclou enviar una carta de condol a la família de la víctima, facilitar un llaç
als treballadors municipals que ho demanin, comunicar l’assassinat a les pantalles
informatives del Metro i utilitzar al compte oficial de twitter el hastag
BCNantimasclista. A l’últim plenari municipal de l’any es guardaran tants
minuts de silenci com dones hagin estat assassinades a la ciutat i tots els
edificis municipals lluiran un crespó negre cada cop que es confirmi un
feminicidi.
El
pioner protocol regula com s’han d’organitzar les convocatòries institucionals
de rebuig i estableix com ha d’actuar el consistori des del punt de vista
comunicatiu, tant pel que fa a la seva relació amb
la ciutadania com amb els mitjans de comunicació. Per començar, als periodistes
se’ls facilitarà tota la informació del cas des del mateix gabinet de premsa de
l’Ajuntament amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania contra la violència
sexista. Segons la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, és molt
important que Barcelona disposi d’un protocol de dol “que rebutgi simbòlicament
però també –i sobretot- contundentment tota la violència masclista”.
El
document també incorpora les directrius que ha
de seguir el consistori a nivell intern. A banda de les iniciatives en l’àmbit
judicial, també redefineix i millora la col·laboració entre l’Institut
de Serveis Socials, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona
(CUESB) i els Mossos d’Esquadra. Ara, cada vegada que es produeixi un
intent d’agressió a una dona o es consumi un assassinat es convocarà un gabinet
de crisi en les primeres cinc hores per coordinar el treball dels diferents
serveis d’atenció. En cas d’agressió, se celebrarà una segona reunió de treball
24 hores després per avaluar la situació i al cap d’un mes s’analitzarà en
quina fase del circuit d’acompanyament es troba la víctima.
Queda
molt bé tenir un manual d’instruccions perquè així no has de pensar gaire. El
que no tinc tan clar és si aquestes directrius serviran realment per combatre
la violència contra
les dones a Barcelona. Fa uns mesos vaig entrevistar la Rakel Escurriol,
coordinadora del programa d’atenció a les dones de la cooperativa d’iniciativa
social TAMAIA. Viure sense violència, i no va dubtar a assenyalar la falta de
recursos de les institucions i la tisorada aplicada aquests últims anys –les
campanyes de prevenció i sensibilització s’han retallat fins a un 24%- com dues
de les principals culpables del degoteig continu de víctimes, que aquest 2016
arriba ja a les 42 dones, 7 de les quals a Catalunya.
Tampoc
està molt clar que la publicació de les agressions amb pèls i senyals als
mitjans de comunicació serveixi per conscienciar l’opinió pública
i hi ha qui ho veu contraproduent perquè interpreta que les morts es banalitzen.
Tot i existir un decàleg de bones pràctiques per informar sobre els casos de
violència contra les dones, la realitat és que moltes vegades els mitjans –en tant que corretja de transmissió dels
postulats del patriarcat- busquen més l’impacte de la notícia que no la
denúncia. Com deia Escurriol a EL TRIANGLE, “es donen tot tipus de dades
sobre la notícia, però ningú analitza l’arrel del problema”.
M’haureu
de disculpar si m’he posat seriosa a l’hora
d’escriure sobre aquest tema i si sóc
extremadament crítica al considerar paper mullat els protocols institucionals
mentre homes i dones continuen sent educats per una ideologia masclista que
legitima el domini del primer sobre la segona. Cada vegada que ma mare recorda
com una veïna es va presentar a l’enterrament del seu marit amb un martell per
verificar que els claus del taüt estaven ben posats, m’esgarrifo. El finat
dormia amb un matxet sota el coixí i va convertir la vida de la seva dona en un
infern del qual va trigar molts anys a sortir.
Article publicat a El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada